15.8.09

Bruja

Bruja
me susurrabas dulce
bruja
te reían los ojos
bruja
besándome las manos gritabas
bruja
con todo tu amor

...


Después te fuiste
y ya no hubo magia
que valiera para retenerte.

B.B.

Posts relacionados



4 comentarios:

Teresa dijo...

m'ancante, m'ancante im torne a ancantar...

Míryam dijo...

I a mi! Però no tinc ni idea qui hi ha darrere les dues B, de fet no recordo d'on l'he tret!

alba dijo...

recordo el primer mp que et vaig enviar, que va ser exactament per demanar-te aquest poema, que te l'havies tret de la firma i m'encantava massa.. i ara no sé per què, m'he emocionat gairebé només de llegir-lo, potser per què feia molt temps que estava enterrat en la meva memòria.. :)

M. dijo...

És cert! Era un detall que havia mig esborrat i ara m'ho has fet recordar. Quins temps.

Jo crec que emociona tant perquè és senzill però té trets principals perquè emocioni: amor/desamor, intriga... i juga amb l'aparèixer/desaparèixer, com els nens, és a dir, implícitament: la mort (no cal la mort crua, però sí una mena de mort). Em fascina la gent que aconsegueix això amb tan poques paraules!
:**