Màgia d'hivern

Doncs sí: la màgia del fred sota la manta, de la casualitat que respira vorafoc, dels dits gelats escalfats en paraules i la imatgeria de la llar i la ximeneia que ningú no té. La màgia d'una espurna als ulls, d'esperar un senyal que mai no ve del tot, del fred de castanya i la guspira de llum, del contrast d'ambients, de la crida a la relaxació i la xocolata desfeta, del recolliment, d'allò petit, de la malenconia gratuïta, de les llums de colors i de l'"és Nadal al meu cor quan somrius content de veure'm", de les pel·lícules massa ensucrades i els escrits a vessar d'adjectius. La màgia dels peus freds i l'escalforeta al cor, la màgia que ve de puntetes, sense fer soroll, i que cada hivern pica la porta per sorprendre'm de nou, avui ha aterrat a casa meva perquè sí, i dubto que me'n pugui desfer fins que la causalitat dicti que comença la primavera.

Posts relacionados