20.11.09

Tarragona

Els carrers de la meua ciutat
no són carrers,

són records.

Un carrer,
un record.

Una passa,
un record.

Cada nen és
"els meus nens",
els nens tots.

La ciutat és viva:
té passat.

Cada balcó és
"el balcó" i
cada balcó és
un record
a tocar ferro
a tocar el cor.

Tot és senzill,
pla, tot és jo.

La ciutat de nit,
la ciutat present.

Un record,
records,
bons records.

És jo, és tot.

M.

Posts relacionados



0 comentarios: