Cap où pas cap?

"-Quan ets petit tens tota la vida pel davant i els problemes es redueixen a la mínima expressió. A vegades m'agradaria tornar-hi: tot és nou i qualsevol cosa, com un petó, pot ser una grandíssima experiència. Em pregunto si realment tot canvia tant com sembla...

-Tampoc crec que si tornéssim enrere ens equivoquéssim menys cops...

-No és per redreçar errors que m'agradaria tornar enrere! És per tornar-los a viure.

-Estem condemnats a equivocar-nos una vegada i altra i altra... fins que ens cansem?

-Jo més aviat li treuria el fins que ens cansem...
(...)

-Però això no és un joc.

-Ningú ha dit que ho sigui.

-Però ho sembla.

-Per què?

-Repassa't el nostre historial. No s'ha de ser un geni. La gran diferència és que en un joc s'acaba la partida i ja està: guanyes o perds i quan vulguis hi tornes a jugar... però quan nosaltres deixem de parlar és absurd i fa mal.

-En les nostres partides ningú guanya i ningú perd... tota partida s'acaba, el que no s'acaba és el joc."

(Conversa amb l'Albert, 21 sept '08)

"...pero era nuestro juego"

Recordant vells temps!

Posts relacionados