Un globus

Un globus. Veia la seua panxa com un globus gran i rodó, blanc, amb un forat quasi il•lògic al bell mig. Sons llavis brillaven i s’hi passà la llenguota de gat mentre els ulls feréstecs i intel•ligents estudiaven la presa. No volia que se li espantés: feia veure que l’estimava. Per això hi havia l’altre globus: parafernàlia, pensà. Plàstic suat, llefiscós, al voltant d’un altre globus encara més suat. La presa sentí ganes de vomitar i es marejà quan li va veure els talls dels braços. Tot li semblava absurd. De sobte, el globus s’havia fet poderós, ràpid i animalitzat, impossible de foragitar, i volgué cridar mentre se li entaforava a les entranyes. Era conscient d’ella mateixa, imaginant-se com un altre globus, sobre d’ell, però afeblit i espantat, ple de sang que sentia com si piqués les parets de ses venes anunciant que ho deixava tot. Volia oblidar-se dels globus. Volia oblidar-se de tot, volia que el globus blanc que pujava i baixava com la granota de la fira, també blanca, volés lluny i es punxés amb una de les roques. Sentia la ferum de mar i s’hi sentia propera, volia arribar-s’hi, rentar-se, s’estava tacant. I una taca vermella, grossa, havia desvirtuat el blanc neu verge del globus. El globus petit i allargassat es desinflava ple de blanc suat i llefiscós. Ella s’incorporà lleument mentre la imatge d’un globus dels que s’escapaven de les mans dels nens a la fira, deixant-se anar de pressa i enlairant-se ben lluny, ben lluny, li omplia el cervell. Una cama la colpejà al pit.

Un globus flotava a l’aigua.

Havia guanyat.

M.

17 de diciembre del 2007

Posts relacionados